15/07/2021
Molt bon dia a tots i totes.
Aquest dissabte 17 serà l'últim dia, i ens agradaria compartir una copeta de cava amb vosaltres a partir de les 8 de la tarda fins que ens deixin.
Tot arriba al seu final... I per La Popería no és una excepció.
Sembla que ha passat una vida. A l'abril del 2014 vam obrir aquest petit bar que tantes alegries i bones amistats ens ha donat.
Després de tants torreznos, tants pops a feira, tantes fires d'abril i tants vins, sembla com si tot s'acabés. Però no és cert. L'esperit seguirà sempre. Ens omplen l'ànima tots els bons moments, amistats i somriures que ens heu dedicat, i sobretot, els que us heu regalat entre vosaltres mateixos.
Aquest és l'esperit de la Pope que mai no pot morir. El de parlar els uns amb els altres, sense importar les diferències de cadascú. El de saludar-se entre tots. El de treure el cap per la cuina per dir-li adeu al Guille. El de parlar amb la Carmen durant hores. El de tractar als treballadors com a part de la família. El d'acomiadar-se al marxar. El de convidar a un vermut a la colla de sempre. El de fer el vermut amb una colla nova.
Aquest esperit que tants heu sentit al nostre local. El de "como estos bares ya no quedan". És el millor premi que ens han dit mai. Gràcies per sentir-ho així, no teníem cap altre objectiu.
És per tot això que considerem La Popería com una petita família, un híbrid entre un petit bar de tapes i una "xarxa social" (de les de veritat).
Hem vist créixer a molts nens i nenes, uns altres han marxat a viure fora, d'altres ens han deixat per sempre.
Sempre hem estat "una pinya", i res ens agrada més que veure com tot canvia, però les costums "poperas" segueixen igual. Siguem on siguem, sapigueu que hi serem sempre.
Si teniu algun record concret de La Pope (o més d'un), alguna anecdota o fotografia, si us plau, compartiu-la en aquest post.
Quedarà aquí guardat i així hi podrem tornar els dies de nostàlgia.
Us esperem a tots, per un últim cop... 🐙
