Cal Carré_

29/12/2021

Fa dies que els de Cal Carré hem iniciat una nova aventura, ens segueixes?
https://www.facebook.com/CalCarreEditorialArtesana

Editorial artesana i familiar.

01/03/2021

2 mesos, 60 dies, 1440 hores, 86400 minuts, 5184000 segons sense tu 🥺

Avui fa dos mesos que ja no hi ets, 60 dies sense tu, i encara et trobo a faltar tant com el primer dia, les coses més estúpides, les més quotidianes em recorden infinitament a tu i encara penso qu…

30/12/2019

Iaia, tenies raó.

Et trobarem molt a faltar, de fet, jo ja t'enyoro. Havíem quedat per pujar al poble tornant de festes, tinc els teus regals de reis a casa.

No puc deixar de pensar en el dinar de Sant Esteve. Sort que ens vam canviar el lloc amb la Mare i vaig poder-te xinxar i fer carícies tota la sobretaula. Dinar sense tu al costat, serà molt estrany. Ja n’apendrem. Espero que ara ningú passi gana sense tu intentant atotxonar-nos de menjar.

Estarem bé i entre tots ens cuidarem. Com ens vas ensenyar: potser equivocant-nos més que encertant, potser discutint més que dient-nos coses bones, però ens cuidarem. Perquè ens estimem com hem après de tu: per sobre de tot i de qualsevol cosa. Estimant-nos, si cal, malament, però estimant-nos sempre i tant com en sapiguem.

No descansaràs, no en sabies. Però facis el que facis, fes-ho en pau. I, si us plau, quan el vegis, dóna records a l'avi.

Us trobem molt a faltar

29/12/2019

😔Avui la família Carré utilitzem el Facebook per despedir-nos d’un de nosaltres‼️
La Mariana, la nostra i la vostra, ens va deixar ahir. Aquesta tarda estarà al tanatori de Terrassa a partir de les 16 h i la cerimònia serà demà a les 11.45 h a la capella del cementiri!

10/07/2018

L’avi, EL PEPE, era un home tranquil. S’alterava poc. I així com va viure és com ha mort. Sense fer mal a ningú, sense emprenyar i a l’hora justa perquè avui poguem ser tots aquí.

També era un home de poques paraules i això fa que els seus records siguin encara més forts. Quines paraules ens venen al cap si pensem en ell:

BARÇA, avui em venen al cap els partits al Camp, assegut a la seva falda o la seva decisió de no perdre’s mai més cap partit perquè no sabia quan no podria tornar-hi.

CAL CARRÉ, la botiga del barri, la carnisseria de Ca N’Aurell. Com tots els fills m’hi he barallat, m’hi he revoltat. Però ja fa temps que no passa cap dia que no estigui orgullós d’haver nascut a Cal Carré. Recordo de petit, els dissabtes als partits de futbol. Als companys els donaven diners per fer gols. A mi em deien que els celebrés amb el company que m’havia fet la passada. I els diners, els diners me’ls donaven després d’ajudar a omplir les estanteries de la botiga: la llet, la coca-cola, els cereals, les galetes, ...

PURO. L’avi no va dur mai bastó, era el puro el que l’aguantava. Menjar i dormir eren les úniques coses prou importants com per deixar-lo anar.

SANDÀLIES. Al barri no hi ha ningú que no hagi al·lucinat almenys una vegada veient aquell home en sandàlies. Plogui o nevi. De fet, jo no oblidaré mai la primera nevada que vaig viure, devia tenir 8 o 9 anys i em vaig creuar amb l’avi al carrer Irineu. Portava una llista i anava amb sandàlies i la camisa arremangada com si fos el mes d’agost.

Ara parlava de les llistes. EL CARRETÓ. Raro era el dia que algun company de classe no em deia que havia vist l’avi amb el carro. Quan va tenir la feridura, el carro el vaig heredar jo. Entrar a les cases de la gent, literalment fins a la cuina, no és senzill i l’avi ho feia. Quan em va tocar a mi, vaig adonar-me de la primera herència que em va deixar l’avi. La gent l’estimava i automàticament em van apreciar a mi, només per ser el seu nét. Qui aconsegueix això, que s’oblidi de la resta. És la persona més rica que coneixereu.

I ja acabo, i em torna tocar parlar d’herències. Perquè això és el que es fa quan algú se’n va. I d’aquesta n’estic especialment orgullós.

ELS PETONS. L’avi per mi, sempre més, serà els petons. A casa es fa petons a l’arribar i al marxar. Com a tot arreu, però això no només es fa quan s’arriba a casa. Si no quan entrem i sortim d’una habitació. Ell mai ho va dir així, però s’enten perfectament: ESTIMEU, ESTIMEU-VOS PER SOBRE DE TOT. I així ho fem a casa.

Aquestes eren les paraules de l’avi, les meves són: ORGULL, AMOR I AGRAÏMENT.

I deixeu-me acabar amb uns visques que segur que a ell li agradaria sentir:

VISCA EL BARÇA, VISCA CATALUNYA I VISCA L’AVI!

08/07/2018

😔Avui la família Carré utilitzem el Facebook per despedir-nos d’un de nosaltres‼️
El Pepe, el nostre i el vostre, ens ha deixat aquesta matinada, aquesta tarda estarà al tanatori de Terrassa i la cerimònia serà demà a les 11 a la capella del cementiri!

16/02/2018

Se que fa dies que no us diem res, però ha arribat el moment d’explicar-vos que està passant...
Cal Carré torna a estar obert! Aquest cop amb menjar ecològic i també de proximitat amb el nom de Olor de bosc!
La família Carré estem molt contents de tornar a veure la nostra botiga oberta i en bones mans!
Ens veiem allà, arquimedes 204, però aquest cop a nosaltres ens trobareu a l’altre costat del taulell!

Supermarket/convenience store

01/12/2016

Tenim Catalana acabada de fer.
Un sabor boníssim.
Natural sense gluten i sense lactosa.
Veniu a tastar-la.
Us esperem!!

25/11/2016

UNA MICA DE RECULL DELS PEUS DE PORC

Els peus de porc són molt del gust dels catalans, mentre que en altres cultures- per exemple a Alemanya o a Galícia- es prefereixen els garrons.-També són apreciats en la cuina francesa. Es fan a la llauna i a la brasa, amb suc, amb cols o farcellets de cols, amb bolets, i , especialment, amb naps, una deliciosa combinació. Igualment es fan amb cargols i fins i tot apareixen en agosarades combinacions de mar i muntanya.

També es posen, arreu dels Països Catalans (sovint salats) a escudelles i sopes, guisats i estofats de llegums, arrossos caldosos o plats a base de blat escairat o picat, i fins i tot s’ en fan delicioses monografies com la “Cassola” o greixonera de peus, a les Balears, que Josep Mercader i Jaume Subirós han rescatat amb el nom de “Flam de peuada”. Els peus de porc desossats i a vegades farcits són antics (a La cuinera catalana, v. 1835) n’ hi ha una recepta) i no pas un invent dels agosarats cuiners actuals; no obstant, amb Q**m Monzó, participo de la idea que els peus de porc són realment bons quan es poden llepar i xuclar els ossos.

A La cuina catalana, de Josep Cunill de Bosch, publicat en pel Modernisme, hi apareix la recepta: ”Ben nets i fets a talls es fan bullir; bullits que són, s’ escorren i es guarda el brou que han fet per aprofitar-lo després. En olla a part es bullen els naps sencers si són petits, i a talls si són grossos. Es fa a la cassola amb llard un sofregit de ceba, tomàtec i all. Quan està fet, s’ hi tiren els peus, sofregint-los un ratet. Es fa una bona picada, d’ ametlles, avellanes, pinyons i un borrego i s’ hi tira la part que es creu convenient del brou. Es deixen bullir els peus una estona, i mentrestant s’ enfarinen i fregeixen lleugerament els naps. Es tiren a al cassola perquè tot bulli junt; s’ hi posa la sal necessària i es serveix aquest guisat ben calentó”.

Al Llibre de la cuina catalana, de Ferran Agulló (1928) hi surt també la recepta. A la postguerra la primera recepta de Peus de porc amb naps la publica Josep Lladonosa a La cuina que torna (1979). Era un dels plats que agradava l´inspector Carvalho, de Vázquez Montalbán (El asesintao de la professora de instituto, Historia de amor; “Pies de cerdo con nabos negros”).
Els naps negres, típics del Pla de l’ Estany, de l’ Empordà i d’ altres comarques, són més estimats que els blancs (els blancs llargs, perquè els rodons, que ara es troben en preparats per a brou, es donaven als porcs). També destaquen els de Talltendre i Cerdanya. els de Peguera, al Berguedà i els de Montalbà a la Catalunya Nord, sense oblidar els d’ Occitània, com els de Pardailhan.

Font:
Posted by Jaume Fàbrega on dissabte, novembre 3, 2012
www.diarigran.cat

24/11/2016

Cada dimarts trobareu peus de porc i ventres a punt per menjar.
Avui he pensat posar una recepta de peus de porc molt fàcil de cuinar:

Ingredients
6 peus de porc (Nosaltres ja els tenim cuits i temps que estalvies)

15 ametlles torrades
1 llesca de pa fregit
2 grans d'all
1 ceba grossa
1 manat d'herbes
1 clavell d'espècia
pebre negre en pols
40 gr de farina
3 ous crus
1/4 l d'oli
aigua
sal

-Preparació de peus:
Netejem els peus passant-los per una flama d'alcohol o de gas i els obrim per la meitat fent-ne 12 unitats.els h iposem sal i els posem amb un recipient al forn,amb aigua abundant i el manat d'herbes,la sal,el clavell d'espècia i un pessic de pebre negre.Un cop cuits i escorreguts,guardem una mica de brou amb el que s'han cuit i els eixuguem amb un drap.

-Preparació de la caçola amb els peus:
Batem els ous i arrebossem els peus ,primer amb farina,després amb els ous batuts i els fregim amb l'oli.Amb l'oli restant fregim la ceba pelada i tallada i latirem a la cassola on es fan els peus.Amb un morter piquem els alls,les ametlles i el pa fregit,i una mica de brou.Finalment hi tirem a la cassola dels peus i quan comenci a bullir ja ho podem treure del foc.

Desitjem que us agradi.
Us esperem.

23/11/2016

Avui us vull presentar el Pernil Mangalica.
El nostre pernil que podeu tastar al tall.

El porc mangalica és una raça de porc domèstic (Sus scrofa domestica) autòctona d'Hongria que té els seus orígens en els creuaments de la primitiva raça del tronc mediterrani, Sumadia (tronc al qual també pertany el porc ibèric) amb les races Szalontai i Bakonyi ( típiques races semi-salvatges dels Carpats). Depenent del seu color es distingeixen quatre tipus de mangalica: el vermell, el negre (extingit en l'actualitat), el ros (corresponen el 80%) i el golondrino. També s'utilitzen els noms mangalitza o mangalitsa per referir-se a aquesta raça.

Molt estès en l'Imperi austrohongarès a principis del segle XX, el seu nombre va quedar dràsticament reduït després de la II Guerra Mundial. La seva època d'or (durant la qual el valor del greix era superior al de la carn) es va desenvolupar entre 1850 i 1950. Els canvis alimentaris produïts a Europa, a mitjans d'aquest segle, gairebé van acabar amb l'esperança de la seva recuperació. El 1990 quedaven en tota Hongria menys de 200 animals pel que va ser declarat en perill d'extinció.
Precisament perquè cada dia era més difícil trobar porcs grassos per a la fabricació de pernil curat, Pernils Segòvia (empresa espanyola i en l'actualitat l'única empresa del món que manté la cria i comercialització de les tres varietats) es va interessar per aquesta raça i va decidir investigar sobre ella. Així a partir de 1990 va començar un programa per recuperar-la, aconseguint reunir 90 femelles reproductores a través d'anuncis a la premsa hongaresa.
(font: wikipedia)

Veniu i tasteu un pernil molt bo.

22/11/2016

Cada dimarts trobareu peus de porc i ventres a punt per menjar.
Avui he pensat posar una recepta molt fàcil de cuinar:

VENTRE DE PORC A L’ALLET

INGREDIENTS

1 Ventre de porc
2 grans d’all
Oli d’oliva
Sal
Pebre negre

El ventre de porc ja el tenim bullit i cuit amb pebre i sal dintre.

Tallem el ventre a trossos no massa grossos.

A una paella amb una mica d’oli, enrossim una mica els alls laminats, posem el ventre tallat, espolsem amb una mica de pebre (si ens cal), sufragui’m fins que comenci a daurar-se, i ja el tindrem llest.

Ens farà falta una bona llesca de pa i un got de vi.

Desitjem que us agradi.