22/03/2026
Antònia Mas, ens has deixat, i de ben segur en Guiem t’esperava adalt, a n’el cel de les bones persones.
Segur que els meus abuelitos també estan ben contents de retrovar-te. Perque voltrus 4, feieu tanta feina que ereu una pinya!
Antonieta, te deiem a nes Canyis. Quan jo vaig nèixer, tu ja eres aquí… treballadora incansable, feinera i “mandona” trobaves algo per fer per tothom.
A jo me mostrares a escurar amb ses dues mans i mirar ses taules, els numeros de ses taules i a fer cafès…
I a dur una bandeja sense mirar sa bandeja!
A jo me malcriaves, crec que mes que a nes teus fills!
Jo de petitona no volia menjar res, i tu me duies colomins, dels teus, per fer un bon brou amb aliment!
Quan a casa venia “el ratoncito Perez” es dematí següent tu me donaves 100pesetes, i me deies mira que he trobat a nes jardí!!! Jo feliç…
Però jo recordo atacs de riure, que pareixies una lloca i tu me deies, Anaïs no me facis riure que me compix…
Ara me passa a jo!!!!!
A naquestes rialles si s afegia na Cuchi, den Juan. Estavem perdudes!!!
ella ja fa molts d anys mus va deixar. I amb ella si que reiem, perque tot lo petitona que era, ho treia de rialla!!!!
Així que Antònia vola alt i gràcies per mostrar-me tantes coses… com no tenir rampa a ses mans!
Sempre tendràs lloc a nes meu cor,
Anais Perrotte
Es Canyis
21/03/2026
