31/10/2014
COCA DE TOMACA
Una coca? Facilíssim! Un poc d’història de carrer: a Oliva se’n menja tots els divendres per dinar religiosament, amb tonyineta i ou dur ratllat, però per a gustos, colors i per a la creativitat ja ni ens ho pensem...
He mesurat poc per a fer esta coca... Sempre mesure poc, a més, si us sobra massa la podeu congelar i per a un altre dia. En un recipient prou alt i gran clavem la farina, calculem que uns 250 grams i també desfem una pastilla de llevat fresc per damunt. Afegim un bon doll d’oli d’oliva i sal, al gust. I ara un poc de sabor: sempre li tire orenga o herbes provençals per a que faça un poc de gust la massa, però això ja va amb el gust de cadascú. Afegirem a continuació aigua tèbia poc a poc mentre remenem la farina, i n’afegirem fins que podem formar una massa que no se’ns apegue a les mans i la puguem modelar. Hem d’estar així una estona, sempre acostume a tindre-la una hora o un poc menys. El recapte: hem de ser creatius: si els ingredients que pensem tirar-hi estan bons, segur que la coca ix bona! (no em responsabilitze dels resultats...) Comencem amb una cassola i oli calent, no més de tres cullerades. Sofregim pebrera, en alguns llocs pebre, en altres pimentó i en la zona d’Alcoi bajoqueta. Jo sempre en sofregisc dels dos colors: roig i també la pebrera roja, comunament dita pebrera italiana. La tallem a daus, ni grans ni menuts, que no moleste al menjar-nos la coca però que tampoc no es vegen. Ho tindrem a foc mitja uns vint minuts, compte que no es creme. Quan la pebrera haja perdut la duresa que tenia, afegirem la tomaca. Si és natural, la pelem i la fem a daus petits i si és de pot, jo sempre tire un pot de tomaca trossejada i un pot de tomaca triturada, com preferiu, però la tomaca natural té més gust i està més bona. Ara ve la part creativa: Molts penareu que una coca de tomaca i pebrera no serà res especial, no és del tot cert, fa un gust molt bo, però sempre podem millorar o modificar el recapte. Sempre que f**g aquesta coca, en tirar la pebrera, també li tire all porro molt finet. Aquesta hortalissa li dona un gust molt característic i fi als plats i no és tan fort com l’all mateix o com la ceba. Podeu afegir carabassí, Carlota ratllada... Podeu comentar que li afegiu de nou vosaltres també i així aportar idees. Ho deixarem que es faça el recapte a foc lent una mitja hora i mentre acabarem d’amassar la massa i li farem forma de coca per a posar damunt de la safata de forn. Per a les masses tampoc hi ha res escrit, però per a fer aquestes coques no es sol fer una massa fina sinó prou gruixuda, Una vegada al forn unflarà i es quedarà encara més grossa. Abans de deixar la massa sobre la safata del forn, untarem la safata amb un poc d’oli, així evitarem que s’apegue. Amb la massa ja preparada abocarem el recapte damunt la massa. Ara també és un moment creatiu: que li afegim per damunt? Ja veieu que jo aquesta vegada he optat per embotit a trossets per damunt, però també podem posar tonyinyeta com us he dit abans, ou dur ratllat, trossos de pernil dolç... Imaginació! La tomaca és un ingredient que conté molta aigua i aquesta no s’haurà evaporat tota durant la cocció al foc, per tant l’acabarem de secar al forn. Per a aquestes coques no és recomanable una cocció rapida i una temperatura alta, sinó més bé el contrari: Posarem el forn a 180 – 200 graus i ho tindrem durant una hora per a que es faça lentament i la tomaca no quede aiguosa i banye la massa una vegada acabada la sua cocció al forn. Hem de tindre en compte que no es creme ni tampoc que es facen massa morenes les seues vores. Si és així, rebaixarem un poc la temperatura del forn. Si al final de la cocció us passa just el contrari: que les vores estan un poc blanques, pugem la temperatura del forn al màxim i ho tenim cinc minuts o fins que es tornen més obscures. Aquest pas té un perill: que se’ns creme la coca, així que a fer guàrdia a la porta del forn! I ja està! Coca feta!
