16/10/2026
Hi ha plats que no hauríem d’oblidar.
Potser aquesta fotografia sembla antiga. No ho és. Però, en essència, ens parla d’un altre temps.
Aquests dies estem recuperant alguns plats amb què vaig començar aquest ofici. Ho feia per guanyar-me la bicicleta, treballant els extres a la Masia Vallense de Valls. Fèlix Garcia Poblet Maria Garcia
Allà hi tenien una carta d’abans: amanida il·lustrada, amanida catalana, espàrrecs amb pernil, menestra de verdures, consomé al Porto, truita a la navarresa, canelons, fritures i sarsueles, rodó de vedella, llenguados a la meunière… i una llarga llista de clàssics.
Recordo aquella cuina de carbó, la calor que irradiava i les vegades que em va tocar netejar-la. En fi, un ja té uns quants anys! Un servei a sala excel·lent, amb servei a l’anglesa, amb cambrers amb pajarita. Corria l’any 75/77….
D’aquells records recuperem avui un rap a la meunière, un plat delicat, amb mantega, llimona i tàperes. Una elaboració senzilla només en aparença, que demanava ofici, atenció i aquell punt just per trobar l’equilibri dels sabors.
Són plats que cada vegada costen més de trobar. És clar que hem d’evolucionar, investigar i obrir nous camins. Però evolucionar no vol dir oblidar.
Perquè la cuina també és memòria. I sense memòria, no sabem d’on venim.
GuiaRepsol