26/10/2018
Apa, que no ha estat res, diuen! Però aquesta vegada alguna cosa sí que ha passat... i és que després de tants dies pujant la mateixa persiana, al final, és inevitable que se t’encongeixi una mica el cor quan tombis la clau per última vegada i la treguis del pany.
Són 11 anys plens de moments que seria impossible descriure, no perquè els haguem oblidat, sinó perquè són tantes les anècdotes i records viscuts que ens podríem passar hores explicant-vos-els i rient-nos tots junts, mentre recordem aquell dia que vau celebrar el bateig dels petits de la casa, la comunió o, fins i tot, vau celebrar que començàveu una nova etapa junts. I ens fa molt feliços pensar que vau fer-nos partícips de tots aquests moments, deixant-nos compartir amb vosaltres l’alegria que sentíeu després de bufar unes espelmes més, de ballar en un sopar de quinta, en un comiat o per què no, després de brindar amb els vostres companys de feina una nit propera a Nadal.
Per què enganyar-nos, també ha hagut algun moment difícil, però si els mirem amb perspectiva, només ens mostren que amb esforç i constància els hem superat. I ara, que s’acosta el moment de dir adéu i posar fil a l’agulla per començar una nova etapa, volem donar les gràcies a totes aquelles persones que ens heu acompanyat durant tots aquests anys.
Ens agradaria dir-vos que nosaltres baixem del tren, però que aquest no para. Malgrat tot, encara que no sigui així, estem contents de saber que ens seguireu acompanyant en les properes parades, que segur que seran més tranquil·les, però igual d’entretingudes.
Estem segurs que quan passem per davant la porta, encara seguirem sentint els murmuris i el caliu que ens heu fet passar durant moltes estones. I és que unes parets com aquestes mai han pogut estar en silenci. Més aviat han estat sempre plenes de xivarri, del rebombori de les corredisses amunt i avall carregats de plats, de la cafetera traient fum, d’alguna trencadissa de copes i plats, dels galls que se’ns han escapat mentre cantàvem a la cuina a porta tancada, de les passes de ball que fèiem mentre passàvem l’escombra després d’un llarg servei, dels crits que surten de fons per la tele mentre es va repetint una vegada rere l’altra els vídeos de “l’Encierro” durant la Festa Major... i sobretot, dels xiscles que hem fet mentre riem els uns dels altres després de ser víctimes dels famosos “sustillos” o aquells dinars interminables tot comentant la jugada després d’haver superat una batalla més... perquè si una cosa tenim clara, és que els 4 Cantons hem estat sempre un equip i avui, més que mai, volem donar les gràcies.
Heu estat molts els que heu passat pel restaurant, els que ens heu ajudat, alguns més temps que d’altres, però a tots us tenim present. Des dels que vau passar als començaments on els engranatges encara eren freds, fins als que avui ens acompanyeu en aquest final d’etapa. Alguns, podríem dir que heu crescut amb nosaltres, però millor dir que els 4 Cantons s’ha fet gran amb l’equip de persones que hi ha treballat.
També ens agradaria fer una menció especial a la família i amics que ens han acompanyat al llarg d’aquesta aventura, donant suport en tot moment. Ja el primer dia ens ho vau demostrar ensabonant-vos fins els colzes al Carrer Graells. Quina gràcia pensar que els nebodets que estaven a la panxa de les embarassades més enrotllades del món, després serien els que ens farien fer curses de relleus per les escales, mentre súpers herois pujaven safates de dos en dos i ens feien guanyar un cop més la batalla juntament amb els més veterans de la família. Tots, ens han fet costat i han suat la samarreta tant com nosaltres. A tots ells, gràcies per plantar cara a “los avatares de la vida”.
Així, que, un cop més, només volem donar-vos les gràcies per haver fet possible que aquell projecte que vam posar en marxa un dia no hagi parat de treure fum fins avui. Gràcies per haver-nos exprimit al màxim, hem donat el millor de nosaltres i esperem que així ho hagueu rebut.
Mil gràcies i... que el tren no pari!
EQUIP 4 CANTONS
