23/01/2023
A hores d'ara, no hi ha d'haver quasi ningú, que em conega o que haja tingut una mínima noticia de mi, que tinga el més mínim dubte del meu vincle i el meu compromís amb una determinada manera de viure, cantar i compartir la vida marcada pel fet, determinant, d'haver nascut, viscut, patit i gaudit a Carcaixent, al País Valencià. Afortunadament, sense dubte.
Una manera de viure en valencià que, tot i la victòria militar dels borbons al 1707 i el seu propòsit exterminador, els valencians i, a sobre de tot, les valencianes (iaies, mares, germanes, mestres, veïnes... ) guardaren i transmeten de manera sorprenent i certament heròica.
Vinc a dir-ho perquè massa vegades he hagut d'explicar per què cantava en valencià, com si cantar en cap altre idioma garantira res (el fet que jo cante en valencià perquè em dóna la gana, ni se'l plantegen)
La cosa és que viure i treballar d'acord als teus principis és perfectament possible i, en el meu cas, ben satisfactori.
A la Taverna d'Enric i ara al Café de la Plaça vivim, cantem i celebrem en valencià.
Perquè vull!!
P.D.- Si als anys 80, quan Heike i jo muntàrem el Café, Maria del Mar tancava el bar amb "Alenar", ara mateix el Café tanca amb "Llavor voladora", d'Òscar Briz. I és que poder substituïr la mitologia per l'afecte i la complicitat és, a més d'un goig infinit, una magnífica manera de definir i viure la vida.
I de compartir-la!!
