17/10/2016
Hola a tots.
Avui és dilluns i ahir va ser diumenge. El darrer diumenge de Can Manel. Ple d'ádéus, abraçades i ànims. Veure el restaurant ple i adonar-te que dins hi ha un grapat de persones, mooltes, que no són només clients, comensals sinó amics és un gran comiat. Ahir va ser un dia per plorar, abraçar, mirar enrrera, sentir tristesa i enyor i també un dia per mirar endavant. Això és la vida i així cal viure-la i fer-ho un sol cop intensament, Contents si Can Manel ha pogut formar part de les vostres vides. Ahir em vaig fer un fart d'entrar i sortir per la porta per rebre i acomiadar, com he fet sempre i emocionar-me, molt, perquè els adéus d'ahir també eren per a mi. Gràcies a l'equip i, sobretot per damunt de tot, gràcies als meus fills Jordi, Marc, i Martina - ep! Gemma, això també va per tu! - i tota la familia que m'han fet costat d'una manera tan humana i tan bèstia. Us duc al cor.
Vostre, per sempre, Marti.
Hola a todos
Hoy es lunes y ayer fue domingo. El último domingo de Can Manel. Lleno de "adios", abrazos y animos. Ver el restaurante lleno y darte cuenta que dentro hay un monton de gente que no son solo clientes, comensales sinó amigos... es una gran despedida. Ayer fue un dia para llorar, abrazar, mirar atrás, sentir tristeza,añoranza y también un dia para mirar hacia delante. Asi es la vida y asi hay que vivirla, una sola vez intensamente. Contentos de si Can Manel ha formado parte de vuestras vidas. Ayer me pegué un harton de entrar y salir por la puerta, para recibir y despedir, como he hecho siempre y emocionarme mucho porque ayer, los " adioses" también eran para mi. Gracias al equipo por todo y, sobretodo, por encima de todo, gracias a mis hijos Jordi, Marc y Martina - ep, y Gemma! esto también va por ti! - y toda la familia que me habeis arropado de una manera tan humana y tan bestia.
Os llevo en el corazon.
Vuestro, para sempre, Marti.